UNIVERSO CI-FI

NEOBARNA es un universo literario y artístico de ciencia-ficción, de fantasía futurista postapocalíptica y cyberpunk, con toques pulp, space age, space ópera y lo que haga falta, que transcurre en la ciudad de Barcelona.

NEOBARNA es un concepto global de Sandroide AKA Musidora (Ciencia Infusa, Radio P.I.C.A.). El nombre está obviamente inspirado en Neo Tokyo (Akira).

«Los primeros cuentos nacieron gracias al empuje literario underground de Silvia Resorte, madrina de Neobarna, que organizó un concurso y yo me animé a escribir. En mi fantasía ya había empezado a imaginar escenarios postapocalípticos en mi propio barrio. Con los dos primeros cuentos, Emma e Iván, ese universo empezó a hacerse grande.»

Tan grande que puede compartirse, ya que la ciudad está hecha de cada unx de nosotrxs. Aquí se irán publicando las distintas visiones de Neobarna a modo recopilatorio en la sección Universos Paralelos, con cuentos, dibujos y canciones de diversxs autorxs, inspiradas por Neobarna, que simboliza la utopía deseable y la distopía presentida.

REDES DE NEOBARNA: Twitter // Facebook // Insta // Medium

En el Cyberpunk 2019 Madrid se presentó el proyecto Neobarna y se habló de cómo seria Madrid en ese universo. Propuse que fue destruída del todo, como otras ciudades del planeta, y posteriormente reconstruída con el nombre de Metamadrid (propuesto por un asistente al evento) y esa línea temporal-espacial también irá apreciendo en estas páginas.

En Metamadrid presentamos el fanzine Neobarna Limited Edition con portada de Skip O’Neal y tres cuentos de Sandroide, Johnny Cherokke y Nicholas Avedon. La serie de cuentos «Espías de Neobarna» es un spin off protagonizado por una singular pareja de espías cyberpunks que puede leerse en Tentacle Pulp, y que dentro de un tiempo encontrará su lugar en este espacio.

Los cuentos sobre La Resistencia y Los Rascacielos, el meollo de Neobarna, a la espera de que alguna editorial quiera publicarlos como novela o lo que sea, los iré publicando aquí y se pondrán adquirir copias en papel y merchandising, para poder seguir trabajando.

Neobarna está vinculada al proyecto Frente Sónico Futurista.

El blog es diseño de KAFETERA PRODUKTION

LA RAÍZ DE NEOBARNA

Las historias de Neobarna empezaron a gestarse en 2017, y se hicieron públicas como universo literario en marzo de 2018. Ese año me presenté a un concurso, que no gané, para el que escribí el background principal de Neobarna:

» Un dia d’un futur no tan llunyà, les habitants de Barcelona es troben amb una ciutat semiaturada. Policies, bancs, grans empreses, incloses les públiques, han fotut el camp. Si, sí, han marxat. No només de Barcelona si no també de la Terra. Fa uns any, totes les grans ciutats van començar a construir enormes gratacels de complicades estructures on poc a poc les families més riques es van començar a fer la vida. Al mateix temps, una enorme estació espacial, la Órbita, està preparada per rebre les families més riques del Planeta. El motiu és que la terra està infectada. I el plà secret del One State (Estado Único) és mantenir-se lluny de la Terra mentre troben la solució, deixant a la gent amb menys recursos a la seva pròpia voluntat. Però el trasllat de les persones no es fa d’un dia cap a l’altra i les coses es compliquen. La població primer s’endinsa en un moment de bogeria fins que aconsegueixen tornar-se a organtizar. Aleshores l’Estat posa en marxa un plà més agressiu, doncs volen accelerar el procès i sobre tot en veure que “els pobres” poden viure sense ells. Els rics no volen perdre cap negoci i segueixen fent tractes amb els nous rics dels gratacels que a la vegada tenen gent treballant a terra (a la ciutat) i ningú no vol perdre tampoc cap poder,  tot i que saben que la vida a la Terra de moment està condemnada i ja tenen suficient població als gratacels i a La Órbita (la Lluna trigarà moltes dècades en ser habitada, per problemes legals entre els propietaris privats que la reclamen). Així doncs les tensions entre les parts provoquen una guerra cada cop més cruenta i no gaire llarga, doncs al final fan servir als Salvajes, robots gegants contra els qui és pràcticament impossible guanyar. Els contes centrats en aquestes parts del futur, preguerra, guerra i postguerra, estàn centrats sobre tot en dos blocs: RESISTENCIA y RASCACIELOS.

Als rascacielos hi viuen persones que tenen talents especials recuperades per el Gobierno Uno (el braç executor del Estado Único) i sobre tot Nuevos Ricos i gent que treballa pel Govern. Els gratacels són molt alts ja que esperen poder protegir a les persones que hi viuen de la infecció de la Terra i no caben a La Órbita, i s’organitzen socialment del mode vertical, amb una tecnologia i diferent tipus de vida a mida que s’alcen els pisos dels gratacels.

La Resistencia (los Monos Negros) neix a de l’organització dels veïns a cada barri. Les protagonistas principals són les habitants de L’Economato (antic cuartell de la Guàrdia Civil), en el moment actual una sala de concerts, i quan L’Exili es converteix en El Refugi, on van a parar els supervivents dels primers bombardejos i a partir d’allà li diuen el Economato, perque des d’allà es distribueixen els queviures. Al davant hi ha una escola de monges, on van a parar primer els nens i les nenes que s’han quedat sense famila i desprès hi passen a viure les families del barri quan es forma La Resistencia, o l’exèrcit dels Monos Negros, per lluitar contra els atacs del Gobierno Uno. 

Totes les històries, són excuses per conèixer d’aprop les persones, i la trama és una paròdia amarga de la societat actual. A través del binomi Rascacielos/Resistencia s’estableix el contrast entre punts de vista i maneres de viure. La trama de la resitencia es centra al barri de Gràcia, Vallcarca i Eixample, amb connexions al centre de Barcelona i a la zona de muntanya

La Guerra acava perque es forma el Nuevo Ayuntamiento, amb els “pobres” que encara treballen o fan tractes amb els Nuevos Ricos que no volen deixar cap benefici. I perque troben la cura per la infecció de la Terra. Però la vida als Gratacels i a la Órbita és tan luxosa i les ciutats estàn tan destruïdes, que els rics de moment no pensen tornar. Aleshores la vida a la ciutat torna a una normalitat relativa, i la trama política pren certa relevància. Sempre en un tò informal, emocional, psicològic, en el que es fan servir les metàfores socials per mostrar els veritables sentiments que fan que les persones actuïn d’una forma o un altre, estiguin al costat que estiguin. «